Trial i enduro amb Bultaco (1969-1973)

1969. Començant com tot un campió

La seva primera victòria va ser el 9 de març de 1969 al IV Trial de Sant Valentí de Navarcles, prova que inaugura la temporada de trial català. Estanislau Soler era el seu manager directe i el va tractar com a un fill, fent tot quan era a la seva mà per que aquell noi amb un talent innat per a les dues rodes es convertís en un gran pilot capaç de guanyar campionats d’Espanya. Ell va ser l’home que li acompanyava amb aquell Seat 850 de la fàbrica Bultaco, li va ensenyar a conduir el cotxe i va patir les seves novatades, com la virolla que va fer tornant del Trial de València sobre carretera mullada i va posar el sofert 850 i el seu remolc entre dos TIR de gran tonatge.

Formant part de l’equip *Bultaco participa en la seva primera carrera internacional en els *ISDT de *Garmisch-*Partenkirchen del 15 al 20 de setembre, on abandona el segon dia quan anava amb medalla de plata, ja que havia partit el xassís de la seva moto. Li va costar al Sr. Soler i als seus companys convèncer-li que el seu invent, una cadena que anava del motor al manillar estreta amb un tensor no anava a durar ni cent metres, i que era millor abandonar. Queda molt prop de la zona dels punts, segons es veu en la classificació oficial. L’equip espanyol obté una meritòria onzena posició.

Una vegada més l’Estanis va ser el sofert acompanyant de Muñoz per Europa, a bord d’un Seat 1500 familiar que no feia més que detenir-se a la recerca d’algun bar on Fernando pretenia trobar pa amb tomàquet i pernil.

El 12 d’octubre queda novè en l’III Trial de Peramola i torna a vèncer una setmana després en l’I Trial Internacional Montseny en la categoria Junior. La seva victòria en un escenari molt difícil sota una pluja torrencial crida molt l’atenció pel seu ampli marge de punts.

El 2 de novembre queda segon en els Dos Dies Tot Terrè (avui dia enduro) en la classificació de fins a 175 cc, i torna a destacar pel seu pilotatge,  i es qualificat a La Vanguardia de pilot revelació. Amb aquest brillant resultat es tanca la temporada de 1969.

1970. L’any dels ISDT de El Escorial.

En el VI Trial de Tarragona de l’1 de març queda tercer en categoria inter, i el 15 de març en el V Trial de Sant Valentí de Navarcles, cinquè en la mateixa categoria.

En el VII Trial de Campellas, disputat el 15 de maig, va quedar 2n. Finalment va acabar el campionat d’Espanya en 3ª posició, després de Bultó i Pi.

Del 5 al 10 d’octubre van tenir lloc els ISDT de l’Escorial de Tot Terreny. L’equip espanyol amb Bultaco es va classificar en segona posició i Fernando va quedar novè en la classificació individual de motos fins a 250 cc en perdre la primera posició després d’una espectacular caiguda als revolts del Jarama en la prova de velocitat, en unes extremes condicions de calor i fred nocturn que van fer que arribessin a la meta 186 de 329 pilots que van prendre la sortida.

ISDT El Escorial 1970

ISDT El Escorial Filmoteca de RTVE

Malcolm Smith als ISDT de El Escorial

1971. Primera incursió en el motocros.

Amb el parèntesi obligat del servei militar, Fernando es reincorpora a la competició.

El 25 de juliol queda classificat en quarta posició en el V Trial de les Santes.

I prova per primera vegada el motocròs en competició oficial en el Motocròs Internacional de Montgay, on davant 25.000 espectadors queda brillantment classificat en 2ª posició en categoria junior.

En els entrenaments d’un TT va sofrir un fort cop en la panxa en xocar de front amb Narcís Casas, que va haver d’estar una llarga temporada de baixa, però tan gran era la seva il·lusió per córrer que no va dir gens. Gairebé a ròssec Estanis l’hi va portar a la clínica Soler Roig de Barcelona. Els metges van dir que si haguessin arribat mitja hora més tard, hagués mort per una hemorràgia interna.

Segons Pepe Muñoz, el seu germà, el motocròs començava a agradar més. Fernando preferia la competició cos a cos, la immediatesa de passar primer per la línia de meta, en comptes d’esperar al fet que un jutge apunti els resultats en una llibreta. I farà el que calgui per la seva obstinació de córrer el campionat d’Espanya de motocròs.

Aleshores Fernando va ser batejat com Randy. Malcolm Rathmell era pilot oficial de Bultaco de motocròs i entrenant al costat de Fernando en trial, li va proposar provar una zona de trial d’especial dificultat. Rathmell la va passar a zero, i es va convertir en pilot de trial. Com li costava molt pronunciar Fernando, li va anomenar Randy, i amb l’àlies de Randy es va quedar durant la resta de la seva carrera esportiva.

1972. Consagració als Six Days d’Escocia.

El 12 de març participa en el VIII Trial de Viladrau. El 7 de maig es proclama campió de la categoria de 250 a 350 cc dels SSDT d’Escòcia i s’adjudica el trofeu «Ben Newis» per obtenir el segon millor lloc entre els debutants dels Sis Dies.

És la primera vegada que un espanyol recull un trofeu en els Six Days, i hi ha qui compara a Muñoz amb l’elit del trial internacional, com Mick Andrews, Malcolm Rathmell o Martin Lampkin.

Després de finalitzar el trial Fernando es va perdre i es va detenir en una estació de servei per demanar ajuda, tal com ens va explicar el seu germà Pepe. La casualitat va voler que Mick Andrews es trobés amb ell i li convidés a la seva casa amb la seva família. Allí va passar diversos dies sense que la família de Fernando sabés gens d’ell (les comunicacions no eren el mateix que avui dia). També va fer amistat amb la família Lampkin. Junts van passar moltíssimes hores entrenant i va treballar en la carboneria de la família. Finalment va aparèixer a Santander després de baixar-se del ferri.

El Mundo Deportivo. «Éxito de nuestra industria motorística»

Mentre, Malcolm Rathmell es convertia en el pilot revelació de trial a Gran Bretanya als comandaments de la seva Bultaco Sherpa.

Amb tot això finalitza el campionat d’Espanya en 7º lloc.

El Mundo Deportivo. Clasificación final del Campeonato de España de Trial de 1972

1973. Campió d’Espanya de Trial.

El campionat s’inicia amb tres clars favorits, d’una banda Bultó i Muñoz com a pilots oficials de Bultaco, Milà com a pilot de Montesa i Payà com a pilot Ossa.

La primera prova del campionat d’Espanya, el VII Trial de Reyes de Sant Feliu de Codines disputat el 15 de gener és un duríssim recorregut en el qual solament es classifiquen 33 de 125 corredors i mostra com Muñoz amb Bultaco és un seriós aspirant al títol, en guanyar clarament per catorze punts a Leopoldo Milà.

El 28 de gener Muñoz queda cambra en el Trial de Manresa, malgrat guanyar la primera prova. El 18 de març venç l’III Trial de Gallifa, passant a ocupar la primera posició provisional del campionat d’Espanya.

L’espectacular circuit de «La Paella» de València acull la tercera prova del campionat d’Espanya l’11 de febrer, i Muñoz acaba en cinquena posició.

Es classifica setè en el XII Campionat d’Espanya de motocròs, disputat en el circuit del Vallés, on brilla especialment un desconegut al nostre país: el nord-americà Jim Pomeroy.

En l’IX Trial de Primavera queda 2n a una carrera caracteritzada per la gran igualtat entre competidors i unes adverses condicions que van fer classificar-se a 30 corredors de tots els inscrits, i en el Memorial Santiago Herrera queda 3r, guanyat en unes difícils condicions a causa de la pluja. En finalitzar aquesta prova és lider provisional amb 69 punts.

Del 23 al 25 d’abril es disputen els Tres Dies de Trial de Santigosa, i obté un renyit 4rt lloc.

X. Ventura. «Dominio catalán en el trial español». El Mundo Deportivo, 3 de mayo de 1973

De nou és el primer espanyol classificat i dotzè de la general en els SSDT d’Escòcia celebrats de l’1 al 5 de maig. Aquest mateix cap de setmana, en l’I Trial Castillo de Lleida queda 2n.

En el Trial d’Itàlia queda classificat en 11é lloc a principis de juny, i guanya una setmana després el Trial de Sant Fructuoso.

En l’II Trial de Tardor de Palència queda 5é i segueix líder del campionat d’Espanya. Després de disputar-se el Trial de Sevilla guanya el Campionat d’Espanya.

 1974. Fixatge per Ossa

 

 

 

 

 

 

 

 

Comença el flamant campió d’Espanya la temporada guanyant el VIII Trial de Reyes el 13 de gener i confirmant el seu gran moment esportiu.

I decideix fitxar per Ossa juntament amb el seu gran amic Domingo Gris de forma sorprenent al març, estrenant equip en el Trial de Sant Llorenç. Alguna cosa va succeir en l’últim trial amb l’equip Bultaco que li va fer acceptar la interessant oferta de Ossa, incloent disputar carreres de motocròs. Li va costar molt prendre la decisió perquè se sentia obligat amb Bultaco, però finalment va fitxar per Ossa.

S’adapta sorprenentment ràpid a la seva nova muntura i en la següent carrera, el X Trial de Primavera, guanya, però en els Tres Dies de Trial de Santigosa queda en posició 19.

Queda quart a l’octubre en els Dos Dies de Trial de Llinas i segon en el V Trial de Tardor de Palència, disputat al novembre. Allí es proclama matemàticament campió un joveníssim Manuel Soler, mancant dues carreres.

L’última prova del campionat d’Espanya és el Trial del Bruc, i Fernando Muñoz obté la cinquena posició de la classificació general. Cada vegada té més ganes de donar gas únicament en un circuit de motocròs.

 

• Pàgina d’inici
• Els inicis de Fernando Muñoz (1949-1968)
• Trial i enduro amb Bultaco (1969-1973)
• Motocros amb Ossa (1974-1975)
• Motocros amb Montesa (1976-1979)
• Motocros amb Gilera i Maico (1980)
• Motocros amb Gilera (1981)
• Motocros amb Beta i Yamaha (1982-1983)
• Epíleg: El I Motocros Indoor de Barcelona