Motocròs amb Beta, KTM i Yamaha (1982-1983)

1982. Campió d’España de 500 cc i subcampió de 250 cc

Muñoz accepta l’oferta del flamant importador de Beta que desitja fer-se amb els seus serveis per posicionar la marca que acaba d’entrar al mercat espanyol.

Randy treballa incansablement per millorar la moto de sèrie. Millora el motor, modifica el xassís i incorpora suspensions de millor qualitat. Debuta amb la seva Beta en l’II Motocròs de Valls (Tarragona) disputat el 7 de febrer i entra en tercera posició en les dues mànigues. Va a disputar els campionats de 250 i de 500 cc

La primera prova del campionat de 500 cc es corre a Cullera (València) el 14 de febrer en el circuit de las Zorras i Muñoz acaba en primer lloc en la primera màniga i en tercera en la segona, amb el que comença la temporada liderant el campionat, cosa que reconeix que li dóna molta moral.

La segona prova és a Jerez el 8 de març però un planti de pilots a causa de l’excessiva pols del circuit impedeix la seva celebració i la prova s’anul·la.

La primera prova del campionat de 250 cc és a Olot i es corre el 21 de març, empatant Muñoz i Arcarons. Muñoz guanya la primera màniga i queda segon en la segona, mentre que Arcarons es classifica al revés. Elías no té sort amb el seu Derbi, que trenca motor.

El 28 de març es disputa el motocròs d’Esplugues del campionat de 250 cc, on sense massa fang Muñoz entra segon en la primera màniga i es veu tancat en la sortida de la segona màniga, cosa que li relega al sisè lloc, i a la segona posició provisional del campionat.

El 4 d’abril es disputa la tercera prova del campionat de 500 cc, el XII Motocròs de Girona, i Muñoz comença manant la primera màniga, però un abandó li impedeix puntuar i acaba tercer en la tercera màniga, amb el que queda a dos punts de Mas i Arcarons, classificats en primera posició en la provisional del campionat d’Espanya.

L’11 d’abril a Guadalajara és la tercera prova del campionat de 250 cc i Muñoz corre amb regularitat entre el relliscós fang típic de la zona, puntuant en classificar-se quart en la primera màniga i sisè en la segona.

El 18 d’abril a Colmenar Vell (Madrid) es disputa el Trofeu Primavera, la quarta prova del campionat de 500 cc sota la pluja i Muñoz guanya en el circuit dels Barrancs la segona màniga i queda segon en la primera, liderant la classificació provisional.

El 24 i 25 d’abril es disputa el GP d’Espanya del campionat del món en el circuit del Vallès Sabadell-Terrassa amb 120 pilots internacionals i 23 països representats. En els entrenaments Muñoz es classifica en 4a posició del grup B i 13é absolut, que fa somiar als aficionats. Els bons pronòstics es confirmen quan Muñoz surt al capdavant i manté la primera posició a partir de la segona volta de la primera màniga. El somni té un brusc despertar en trencar la cadena, que no pot resistir la determinació de Randy amb el puny dret i es veu obligat a abandonar. Qui sap el que hagués fet amb una moto oficial.

Fernando bromeja sempre dient que té més por als periodistes que “a un mico amb una navalla d’afaitar”. En una entrevista que concedeix a El Mundo Deportivo la setmana següent reconeix que pot estar entre els grans, però mancada experiència -no per la seva banda- i mitjans, i sobren ganes i il·lusió d’estar davant. En el campionat del món hi ha màquines superpreparadas i la fàbrica no presta ajuda tècnica a l’importador de Beta a Espanya. Anar davant en un GP en tals condicions li posa molt alta la moral.

 Fernando Muñoz: El Mundial de Motocross está dificilísimo. El Mundo Deportivo, viernes 7 de mayo de 1982

El 2 de maig en la quarta prova del campionat d’Espanya de 250 cc a Yunquera d’Henares, Muñoz es classifica en segona posició en les dues mànigues i manté el seu còmode avantatge en el liderat de la classificació provisional.

A Burgos, la cinquena prova, entra en tercera posició en la primera màniga i en sisena en la segona màniga. D’aquesta forma segueix capdavantera, però només a un punt del següent classificat, Arcarons. Després d’aquesta carrera la decisió està presa: Muñoz va a fer-se amb una Yamaha privada, una màquina amb fama de gran fiabilitat, però no és oficial. Únicament el concessionari barceloní Pit-Stop de Yamaha li recolza.

SEMSA-Yahama Espanya té com a política no acudir a cap campionat de forma oficial i les motos de competició que arriben de Japó han de ser pagades pels equips. Si que tenen intenció de participar en el mundial de velocitat sempre que sigui en un equip amb un tècnic de prestigi com Antonio Cobas o Eduardo Giró ja que no volen fer un mal paper. Existeix un acord amb Motul com sponsor.

El 18 de juliol Muñoz guanya el XIX Premi Virgen Blanca de Vitòria del campionat de 250 cc en una atapeïda victòria per només set segons. La nova Yamaha es mostra a l’altura del pilotatge de Muñoz i queda segon en la primera màniga i primer en la segona. També demostra la gran eficàcia de les Yamaha en la prova de Lloret de Mar del campionat de 500 cc disputada el 25 de juliol guanyant les dues mànigues de la carrera.

En la penúltima prova del campionat de 250 cc disputada el 8 d’agost en el circuit El Castro de Hinojedo, a Santander, Randy cau per culpa d’un endarrerit quan anava al capdavant i ha de conformar-se amb la quarta posició de la primera màniga, mentre que trenca en l’última volta de la segona màniga i el títol que semblava assegurat queda pendent de l’última carrera, que es disputa una setmana després en l’IX Motocròs de Salamanca.

Tal com El Mundo Deportivo descrivia, va succeir el 12 de setembre l’impossible i Muñoz i Arcarons, els rivals d’Elías en el campionat d’Espanya van caure. Arcarons es va retirar amb una commoció i Muñoz va tornar a la carrera per acabar la primera màniga en tretzena posició. La segona posició en la segona màniga no va ser suficient per donar-li el campionat d’Espanya de 250 cc i queda subcampió.

La següent carrera de 500 cc a Requena és el 7 de setembre. Arcarons intenta reduir la seva diferència amb Muñoz en el campionat, però guanyar no li serveix de res. Acaba Randy la primera màniga en segona posició i tercer en la segona. Tots coincideixen que la Yamaha de 500 és la millor moto i Muñoz és el favorit… encara que d’un temps a ara tots s’obstinen a qualificar-li de “veterà pilot”.

Toni Elías explica sobre Randy que “Muñoz és sempre el més dur; és fort, està en molt bona forma i no dona una carrera per perduda.” A Benicarló, la penúltima prova del campionat d’Espanya de 500 cc Muñoz es pren les coses amb més calma, el seu avantatge és molt àmple, i encara que els seus rivals queden per davant d’ell, puntua i consolida el títol en la següent carrera que es disputa a Almacelles el 24 d’octubre. Després de l’abandonament d’Arcarons en començar la carrera, Muñoz es fa una passejada guanyant les dues mànigues i es proclama campió d’Espanya de 500 cc.

1983. Se’ns va quan encara li quedava molt a dir.

Amb 33 anys recentment complerts a Randy li queda encara molt recorregut esportiu. És un veterà de les carreres amb un palmarès impressionant, però manté la combativitat d’un junior. La seva ambició esportiva i la seva gran experiència fan del vigent campió de 500 cc i subcampió de 250 cc un temible rival. De nou tria una Yamaha privada per participar en la primera carrera de 125 cc.

El fet que en temporades anteriors les categories de 125 i 500 cc fossin incompatibles havia motivat la falta de primeres figures, sobretot en la categoria superior, així que la Federació de Motociclisme decideix obrir la participació a les tres categories si els pilots així ho desitgen.

El 6 de març comença a Ibi (Alacant) el campionat d’Espanya de 125 cc. Muñoz queda tercer en ambdues mànigues i per tant també en la classificació provisional.

El 14 de març per la seva banda s’inicia el campionat d’Espanya de 250 cc en el motocròs d’Esplugues i *Randy participa amb una KTM de mans de l’importador, Ton Marsinyach, que forma un potent equip per al campionat. Muñoz comença al capdavant de carrera però té problemes de frens i acaba la primera màniga en quarta posició. La segona màniga acaba en tercera posició i tercer queda classificat provisionalment en el campionat. Decideix que la propera carrera la disputarà de nou amb el seu Yamaha privada.

El 20 de març es disputa la carrera de 125 cc a Olot i Muñoz participa amb la seva Yamaha i el patrocini de “Motocard”, importador a Andorra de la signatura japonesa. Fernando no té sort en la carrera i es classifica 5é en la primera màniga i 2n en la segona, amb el que segueix tercer en la classificació provisional.

La següent carrera a Morón va quedar 4rt en la primera màniga i 2n en la segona, amb el que mantenia la seva posició en la provisional. El 17 d’abril es disputa el GP d’Espanya de motocròs de 250 cc amb una representació rècord espanyola, 11 pilots, i Muñoz es classifica per prendre la sortida amb la seva Yamaha privada. Com a curiositat, va ser impossible seguir els horaris previstos perquè pràcticament tots els pilots estrangers van tenir problemes en la duana amb les seves motos. Realitza una excel·lent primera màniga, en la qual arriba a ocupar la tercera posició malgrat portar quatre punts de sutura en una mà a causa d’una caiguda en els entrenaments. Un problema de frens li obliga a detenir-se en boxes i acaba molt ressagat. En la segona màniga fa una mediocre sortida i queda fora de carrera ràpidament.

L’1 de maig comença el campionat d’Espanya de 500 cc a Burgos i Randy ha de defensar el seu número 1 enfront de Carlos Mes que és el primer pilot de l’equip oficial Honda. El 15 de maig es disputa la segona prova del campionat d’Espanya de 250 cc a Manresa. En la primera màniga cau i queda quart, i una altra vegada la mala sort li juga una altra passada, caient i quedant tercer.

I passa el que no va haver de passar mai. El 18 de maig a la nit viatjava de copilot en el cotxe de l’importador andorrà de Yamaha. Havia deixat les motos amb el remolc en el taller de Vallverdú a La Seu. Anaven plegats per sopar i recollir unes motos al Principat. La carretera fronterera passada la Seu d’Urgell estava encara en molt mal estat per les catastròfiques riuades de la tardor passada i una punxada provoca que el conductor perdi el control del vehicle, quedant travessat en el carril contrari. El cotxe que venia de front no ho va poder esquivar i Fernando va rebre tot l’impacte. Se li va operar d’urgència a l’hospital de la Seu, però després de dues hores en el quiròfan no es va poder fer res per salvar la seva vida.

L’enterrament va ser un parell de dies després en el cementiri de Pallejà, que es veu desbordat pels familiars, companys, amics, aficionats i veïns que volen donar l’últim adéu al benvolgut campió.