Motocròs amb Montesa (1975-1979)

1975. Nova moto, noves esperances. Fitxatge per Montesa.

La sorpresa del motocròs d’Esplugues va ser el fitxatge de Muñoz per Montesa, que desitjava una màquina competitiva i acabar amb la incertesa cada vegada que prenia la sortida d’una prova. Va haver d’abandonar en la primera màniga, però en la segona va donar tot un recital davant del primer classificat, Ignacio Bultó, mostrant totes les possibilitats de la seva nova moto.

 

1975-Amb Montesa

El seu primer treball a Montesa va consistir a provar les noves Cappra, tenint com manager a Luis Cantó i el simpàtic Bubu Casanovas el seu mecànic. Els tres van formar un gran equip, sobretot Casanovas i Fernando, que eren tal per qual.

Al novembre aconsegueix el triomf en el motocròs de Martorell i en el de les Planes. Tot fa pensar que l’any següent pot ser un gran any.

1976. El gran any de Muñoz i Montesa. Campió d’Espanya de 250 cc i Trofeu RFME de 500 cc.

La promesa de Montesa de portar a Muñoz al mundial de motocròs fa que la seva motivació estigui al límit. En la pretemporada es desplaça tot l’equip a entrenar a Bèlgica i s’instal·len en un hotel prop de la casa de Raymond Boven, que exerceix d’entrenador i pica al grup amb llargues sessions físiques i de moto. Fins i tot arriba a guanyar una carrera internacional celebrada en Lommel amb la Cappra 360 enfront d’alguns dels millors pilots del mundial.

Recorda Eduardo Rubio en el número 802 de Motociclisme que “viatjàvem com a gitanos, però ens divertiem. Una nit vam dormir a Bèlgica sota un pont. Quan ens despertem hi havia nevat, estàvem morts de fred i jo, amb unes angines, vaig haver d’aguantar-li de mainadera durant dos dies.” “Quan canviàvem cerveses per cadenes als txecs, samarretes per adhesius o li robàvem una gorra a qualsevol pilot. Erem una tribu divertida. Sempre junts, amb Pomeroy, gran amic de tots i sobretot teu; i amb “Rubio” Flores, aquest espanyol-belga que t’adora, i que era també de la tribu.”

També fora de l’esport és un any d’alegries: es casa amb la seva xicota Pepi i neix el seu fill Andy. Fernando demana a Alberto Nomen, director tècnic de Bultaco, amb qui manté una excel·lent relació, que sigui el padrí d’Andy.

 

1976 – Fernando Muñoz en una publicitat de Montesa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El XIII Motocross de Esplugues va veure el seu abandonament en la primera màniga, però va obtenir una quarta posició en la segona, sempre lluitant per les posicions de cap amb grans figures internacionals com Pomeroy, De Coster o Novak. Finalitza en la tercera posició provisional del campionat d’Espanya.

Es coneix al món sencer a Jim Pomeroy com Bimbo. El que no és tan conegut és que va ser Fernando qui va batejar amb tal àlies a Pomeroy. Donat el fet que a Jim li costava molt pronunciar Fernando (per variar), li deia Randy. I com Fernando no podia ser menys, li deia a en Jim “Bimbo”. L’àlies va fer fortuna en el “mundillo” de la moto i Jim va ser conegut com Bimbo per a les restes. Van tenir aquests cromos alguna cosa a veure?

Album de cromos Bimbo

Pomeroy és contractat per Bultaco per córrer el mundial de cross i passa temporades a Barcelona per posar a punt les motos i entrenar-se. Bultaco li instal·la en una pensió de Badalona, però Jim no està content amb l’allotjament i l’hi explica a Fernando. Sense dubtar-ho ni un moment li convida a la seva casa de Pallejà. En els anys 70 veure un estranger per una vila no massa gran com Pallejà era una raresa, i un americà tan alt i ben plantat cridava molt l’atenció, així que quan sortien cada matí a entrenar, les amigues de la mare de Fernando formaven a la porta de casa per demanar-li un petó de bon dia (se suposa que en la galta).

Randy va utilitzar durant una bona part de 1976 el casc i els pantalons que Jim li va regalar com a agraïment. Era una època en què la indústria espanyola estava molt protegida i quan els pilots sortien a l’estranger sempre hi havia algun fabricant de roba de moto que els demanava que compressin equipació americana o italiana per copiar-la.

El XV MC del Vallès celebrat el 4 d’abril va estar més disputat que mai, ja que el mundialista Claude Jove va obtenir la llicència espanyola per problemes administratius al seu país i va córrer el campionat d’Espanya.

Video: GP de España de Motocross

Una setmana després comença el Trofeu RFME de 500 cc la primera prova del qual és el “Ciudad de San Sebastian”. Després d’una disputada carrera acaba en cinquena posició. La setmana següent és la segona prova a Martorell i Muñoz guanya amb autoritat.

Es disputa una setmana després l’II Motocròs de l’Ascensió de Granollers, molt dur a causa del fang produït per la intensa pluja que posa a prova les mecàniques i pilots, i de nou Muñoz de nou guanya.

El 23 de maig Muñoz viatja amb el seu equip a Iugoslàvia per participar en una carrera del Mundial. No pot fer gran cosa enfront dels grans però surt molt content de com li ha anat la carrera. També està content de la seva actuació a Itàlia, França, Anglaterra i Alemanya, i el millor, sap que Montesa va a portar-li al Mundial de 250 cc formant equip amb el suec Hakan Anderson. El seu somni fet realitat.

A Figueres guanya de nou i en la tercera prova del campionat de 250 cc, la IV MC Lluçanès els pilots es neguen a prendre la sortida per l’excessiva pols. Es rega el circuit i Muñoz va al capdavant fins que se li trenca la roda posterior i ha d’abandonar. En la segona màniga li resulta impossible avançar a Bultó per culpa de les pedres que llença la seva moto i ha de conformar-se amb la segona posició. Continua tercer en la classificació provisional del campionat.

 

En el següent gran premi que es disputa a Igollo (Santander) al juliol, Ignacio Bultó, el màxim rival de Muñoz, sofreix una caiguda que té una fractura de clavícula com a conseqüència i la seva retirada de la carrera, que guanya sense problemes Muñoz. La següent prova del campionat, el “Virgen Blanca” de Vitòria, Bultó pren la sortida molt ressentit de la seva espatlla i Muñoz torna a trencar la roda posterior, amb el que un molt jove i lluitador Elías aprofita la situació i guanya.

En el Trofeu RFME de 500 cc que es disputa a Torremolinos, s’imposa Muñoz malgrat problemes mecànics en la primera màniga. Una gran caiguda col·lectiva beneficia a Muñoz i a Elías. Amb això Fernando segueix líder de la classificació general.

El 5 de setembre es corre el VII premi Sant Antolín a Palència, i de nou el pols Elías-Muñoz fa les delícies dels aficionats. Muñoz queda segon i segueix líder del campionat.

El 19 de setembre Muñoz s’imposa en les dues mànigues del Gran Premi de Guadalajara sobre Elías i es proclama campió d’Espanya mancant dues proves, Castelló i Madrid. A causa d’una caiguda en els entrenaments no pren la sortida de la carrera de Castelló i en canvi queda classificat en segona posició a Madrid.

Encara no s’ha oblidat del trial i també participa en els Tres Dies de Trial dels Cingles juntament amb altres ex-campions de l’especialitat.

Per rematar una temporada excepcional, es proclama campió d’Espanya del Trofeu RFME a l’IX Ciutat de Benicarló mancant disputar la prova de Madrid malgrat sofrir una caiguda en la seva pugna amb Elías que li relega al final, i obté la segona posició després d’una èpica remuntada en la primera màniga, i es va imposar clarament en la segona màniga. Amb tots dos campionats, la categoria regna del motocròs a Espanya que eren els 250 cc, i el Trofeu RFME de 500 cc, Muñoz obté un doblet per a la Història.

 M. Serras. “Muñoz: Iré al Mundial el próximo año”. El Mundo Deportivo, domingo 10 de octubre de 1976

Per acabar d’arrodonir l’any triomfal de Montesa, el jove Toni Arcarons guanya els títols junior.

1976 – Publicitat Montesa

També participa en les 150 milles de Mollet de tot terreny juntament amb altres pilots del campionat de motocròs i de TT sense resultats destacables.

1977. Subcampionat d’Espanya.

Amb el flamant dorsal nombre 1 en el seu Montesa Cappra, Muñoz es centra en el mundial i en el campionat d’Espanya en la categoria reina, els 250 cc. Montesa ha preparat un prototip exclusivament per a Muñoz, derivat de les motos de sèrie, amb la mateixa geometria però tremendament alleugerit en totes les seves parts. El motor també està molt retocat. En canvi, la resta de l’equip utilitza motos de sèrie amb petits canvis en el motor.

El 13 de març s’inicia la primera carrera en el circuit de la Casa de Camp de Madrid, amb la pista en condicions immillorables després de la seva reforma i la pluja caiguda. Solament una burxada va relegar a Muñoz a la 13ª posició en la primera màniga que disputa durament amb Elías, i una caiguda en la segona màniga li fa finalitzar en 5ª. Elías s’ha preparat a consciència la pretemporada i ha demostrat el seu magnífic moment esportiu. La rivalitat Bultaco/Montesa s’encarna especialment per als aficionats en les figures de tots dos pilots.

La segona carrera disputada una setmana després a Figueres, el XVI MC Alt Empordà va veure de nou un duel entre Elías i Muñoz, que es va saldar amb una 2ª posició per Randy. Fernando creu que la moto “camina millor”, però no està content amb el resultat.

1977-Alt Empordà

La tercera carrera és el Motocròs Internacional d’Esplugues que es disputa el 27 de març amb el circuit en òptimes condicions però Muñoz tampoc té el dia i torna a sofrir una punxada en la segona màniga que li relega a la 6ª posició. Una tercera posició en la classificació provisional li sap a molt poc.

1977-Esplugues

Respecte al campionat del món, el 4 d’abril es disputa el Gran Premi d’Espanya, que obre la temporada. Desafortunadament Muñoz s’enfonsa en la classificació. A Txecoslovàquia no pot prendre la sortida per un accident en els entrenaments que se salda amb una lesió en el nas i dues vèrtebres. Diaris com El Mundo Esportiu lloen el seu paper en el campionat del Món, però Muñoz és conscient segons el periòdic de les seves possibilitats allí.

La quarta carrera del campionat d’Espanya es disputa a Martorell, i totes les mirades estan posades en Muñoz, per si podrà superar la mala ratxa que porta.

“Muñoz (Montesa) debe vencer en Martorell”. El Mundo Deportivo, viernes 20 de mayo de 1977

Per fi aconsegueix guanyar de forma aclaparadora, segons la premsa, i fins i tot avorrida donada la seva gran superioritat, i aconsegueix la tercera posició provisional del campionat d’Espanya.

En el Trofeu “Qué grande es ser joven” que es disputa al juny a Esplugues protagonitza de nou un bonic duel amb Elías, però una caiguda li allunya de les posicions de cabeza.en la *XXIV Virgen Blanca de Vitòria va guanyar la primera màniga però va patir problemes mecànics poc després de prendre la sortida de la segona màniga i malgrat el seu gran esforç solament va aconseguir arribar en setena posició, mantenint el seu tercer lloc provisional del campionat d’Espanya.

Al setembre es disputa el VIII MC Igollo en Torrelavega, i es dóna un empat entre Elías i Muñoz que deixa a l’abast de Fernando la segona posició en la classificació provisional del campionat d’Espanya. Es va córrer fort i l’assistència de públic va ser molt gran.

En la penúltima prova era l’IV MC de Salamanca Muñoz va quallar una excel·lent actuació guanyant les dues mànigues i el campionat d’Espanya estava roent.

 

1977-Muñoz i Elías a Salamanca

L’última prova disputada a Castelló va ser de les que creen afició. En la primera màniga tots els líders van rodar pels sòls sense majors conseqüències que pèrdues de temps i anaven remuntant per ocupar les posicions de cap. Va haver-hi moments en què Fernando va ser a punt de renovar el seu títol de campió d’Espanya, però en sortir malament en la segona màniga es va veure superat per Gris i Ribó, amb el que les posicions del campionat d’Espanya no es van veure alterades, i finalment va quedar subcampió d’Espanya.

1978. Campió d’Espanya de 500 cc i primers punts d’un espanyol en el Mundial

Muñoz i Elías figuren en totes les apostes com a favorits al títol de 250 cc.

Comença malament la temporada en la carrera de motocròs disputat a Sant Celoni (Barcelona) el 19 de febrer en benefici de la Creu Vermella, ja que de nou Muñoz punxa la roda en la primera màniga i trenca el canvi en la segona.

La primera prova de 250 cc. es celebra a Mollet i en la primera màniga guanya Fernando amb una arrolladora superioritat, mentre que la polèmica es deslliga en la segona. A causa d’un embús en el qual queda atrapat surt des de molt enrere i recupera desesperadament posicions fins que sofreix una caiguda. Bultó és acusat per uns d’haver fet caure a Muñoz, mentre que uns altres asseguren que va ser una caiguda conseqüència d’un avançament en agafar-se la seva roda amb la de Bultó. Sigui com sigui, queda tercer en la segona màniga.

En la segona prova del campionat disputada a Figueres el 5 de març, Muñoz va guanyar la primera màniga, però la mala sort va tornar a encebar-se amb ell en forma de punxada i trencament d’amortidor i de nou va protagonitzar amb Elías un emocionant duel que es va saldar amb una tercera posició.

El 19 de març comença a Olot la primera prova del campionat super de 500 cc. en el qual Muñoz està considerat com el favorit després dels primers entrenaments. Segons el Solo Moto num. 134, Muñoz té més envergadura física que Elías per dominar millor la màquina de 500 cc. i li precedeix el seu títol Trofeu RFME de 1976, l’únic campionat de 500 cc. celebrat a Espanya.

En la segona prova disputada el 26 de març a Cullera, el terreny està gairebé impossible per a les motos de 500 cc. malgrat tota la voluntat que posa a regar l’organització. És el típic terreny dur, sec i amb gran quantitat de pedra solta de la zona que fa que les motos no agarrin suficient i es “vagin” en donar gas. Elías i ell treuen en la primera màniga una volta a la resta dels competidors i el manresà ho dona tot, aprofitant un desequilibri de Muñoz per guanyar-li. En la segona màniga cau Bultó i protagonitza una espectacular remuntada que li posa a roda de Muñoz, que fa el que pugues amb els seus problemes de fre posterior i el dolor en el braç a conseqüència de la seva caiguda. Finalment Fernando acaba tercer.

El XV motocròs internacional Esplugues, puntuable pel campionat d’Espanya de 500 cc i amb important presència estrangera, donada la proximitat del GP d’Espanya, va ser un gran fanguer a causa de la tempesta caiguda el dissabte durant els entrenaments, i allí Muñoz va demostrar estar en el seu element. El típic fang líquid del Baix Llobregat i el circuit al costat de la fàbrica de Montesa eren ben coneguts pel nostre veí i va volar sobre la pista guanyant aclaparadorament les dues mànigues, i per tant quedant líder provisional del campionat.

El XVII GP d’Espanya és la primera prova del campionat del món de motocròs. Es disputa en el circuit del Vallès i compta amb representants de 20 països. La bona actuació en el motocròs d’Esplugues enfront d’alguns dels millors pilots del mundial presagiava el millor per a Muñoz. En les primeres voltes de la primera màniga va arribar a ser quart, però una caiguda li va ressentir una antiga lesió en el nervi i diversos llocs més que li va deixar la mà engarrotada i li va obligar a abandonar al límit del dolor.

La quarta prova del campionat d’Espanya de 500 cc es va disputar en el nou circuit de Aguinaga a Sant Sebastià i va començar amb una caiguda general en la qual es van veure involucrats Elías i Muñoz. Tots dos recuperen posicions i finalitzen la primera màniga en primera i segona posició respectivament. La segona màniga conclou de la mateixa manera i continua Muñoz liderant la classificació provisional.

El 7 de maig participa en el GP d’Itàlia i allí entra en la Història: es converteix en el primer espanyol a puntuar en el Mundial de motocròs, en quedar en cinquena posició en la segona màniga. És el seu millor resultat en el Mundial.

Muñoz, quinto en Italia

La tercera prova del campionat d’Espanya de 250 cc es disputa en el circuit de la Casa de Campo de Madrid i a causa de les lesions d’Elías i Bultó, Muñoz parteix com a gran favorit. Es compleixen els pronòstics i encara que Muñoz entra segon en la primera màniga, la resta de la carrera és un passeig per a ell. En la classificació provisional va capdavantera.

Muñoz es perd el V Motocròs “Qué Grande es ser Joven” d’Esplugues del 21 de maig per participar en el GP de Txecoslovàquia, però no figura entre els classificats. Participa el 4 de juny en el GP d’Àustria que es disputa en un rapidíssim circuit d’herba amb pocs salts, on destaca mantenint la segona posició en la primera màniga durant moltes voltes fins que una caiguda acaba amb les seves aspiracions. I la mala sort apareix durant el GP d’Alemanya: una caiguda li causa una greu lesió, trencament del peroné en la part més baixa de la cama.

És intervingut quirúrgicament a Bèlgica, i es porta la seva dona Pepi i al nen Andy, perquè ell mateix demana ser operat per l’equip mèdic que va guarir a De Coster, que compta amb gran experiència en lesions similars i se li calcula inicialment quatre setmanes de baixa, per la qual cosa es perd les següents carreres, amb el que les seves opcions als títols de 500 i 250 cc en el campionat d’Espanya queden reduïdes… si no succeeix res.

Les carreres del campionat d’Espanya de 250 cc de Yunquera i Igollo són qualificades amb adjectius que van de “soporífera” a “avorrida” per la premsa especialitzada. Encara així Muñoz va a Torrelavega i es puja en la moto sense estar recuperat del tot per participar en els entrenaments del MC de Igollo, però en veure que la seva forma és molt deficient, al final la prudència s’imposa.

L’esperada reaparició arriba el 23 de juliol a Vitòria, en el MC “Virgen Blanca”. Muñoz sap que té totes les opcions al campionat perdudes i que ha passat massa temps sense tocar la moto, però vol tornar a córrer. En els entrenaments marca el segon millor crono, però després de rodar quatre voltes de la primera màniga es ressent de la seva lesió i ha d’abandonar. Torna a prendre la sortida en la segona màniga però ha de tornar a abandonar. Encara està massa recent la seva lesió.

El 2 de setembre Muñoz manté intacta el seu avantatge en el campionat d’Espanya de 500 cc perquè s’anul·la el MC del Lluçanès a causa de la polèmica plantada de pilots que allí va tenir lloc. En el VI Motocròs de Riveira se celebra la següent carrera i Muñoz no té sort, quedant en sisena posició en la primera màniga i en segona posició en la segona.

A Salamanca, en el campionat de 250 cc, diversos problemes mecànics aparten a Muñoz de les posicions de cap i continua tercer en la classificació general. L’última carrera celebrada a Benicarló, Castelló, una setmana després finalitza amb els primers llocs decidits i consagra a Elías com a campió d’Espanya. Muñoz fon la seva roda posterior en el duríssim i pedregós traçat de Benicarló i queda classificat cinquè en el campionat.

A Burgos, Muñoz punxa en la segona màniga i el campionat de 500 cc es posa roent. L’última carrera del campionat es disputa a Almacelles i en aquesta ocasió la mala sort ataca Elías, que pateix diverses caigudes i posa en safata el triomf a Muñoz, qui es proclama campió d’Espanya.

1978-Campió d’Espanya

1978 – Campió d’Espanya 500 cc

A la fi de temporada encara Muñoz no ha negociat la seva renovació amb Montesa.

1979. Subcampió d’Espanya de 250 cc

A l’inici de l’any és un dels candidats a millor esportista de l’any pel periòdic El Mundo Deportivo de Barcelona.A Esplugues es disputa la primera carrera del campionat d’Espanya super de 250 cc, aperitiu del GP d’Espanya que se celebra en el circuit del Vallès. Després d’haver dominat tota la primera màniga, Muñoz pateix una distracció que li lleva la primera posició, i en la segona se li mulla el fre en entrar en un profund toll i acaba com pot en tercera posició.En la segona prova celebrada en el circuit de Cap Martinet, a Eivissa, Muñoz queda segon en la primera màniga i guanya la segona, resultant líder provisional de la classificació.

El 8 d’abril el GP d’Espanya disputat en el circuit del Vallès obre com cada any el Mundial de motocròs. Cinc espanyols prenen la sortida, entre ells Muñoz, que en els entrenaments obté el tercer millor crono. L’èxit de la carrera, amb 50.000 espectadors desborda a l’organització i el públic envaeix diverses vegades la pista en la carrera. Muñoz acaba la primera màniga en setena posició, i ha d’abandonar la segona màniga. Per la seva banda Elías està en un increïble moment de forma i queda segon en la segona màniga.

El campionat d’Espanya de quart de litre continua a Marbella. Muñoz torna a guanyar amb autoritat les dues mànigues i se situa com a líder de la classificació provisional. El 22 d’abril es disputa el GP d’Holanda, segona prova del Mundial i participen Elías i Muñoz. Muñoz no té sort i acaba molt enrere en la classificació, mentre que Elías abandona.

El 6 de maig es disputa la quarta prova del Mundial a Bèlgica. Muñoz fa una gran actuació en la segona màniga, però no pot culminar una bona classificació.

A Yunquera d’Henares, prova puntuable per al campionat d’Espanya de 250 cc Muñoz estrena moto, però no dóna els resultats esperats i ha de conformar-se amb la tercera posició en la primera màniga i la cinquena en la segona. Està segon en la classificació general del campionat.

Al juny Bultaco abandona el Mundial de 250 cc i dóna la carta de llibertat a la seva estrella, Jim Pomeroy. També Montesa rescindeix el contracte amb el seu pilot francès Daniel Pean. Són mals auguris per al futur de totes dues marques.

A Igollo (Santander), les suspensions tornen a jugar una mala passada a Muñoz, qui de quedar segon en la primera màniga després de l’habitual i espectacular duel amb Elías, passa al novè lloc de la classificació després de punxar.

Tretze punts separen a Elías, Ribó i Muñoz en el MC de Salamanca. De nou problemes amb els frens impedeixen a Muñoz classificar-se entre els primers. Ha de conformar-se amb la novena plaça en la primera màniga i la quarta en la segona màniga malgrat l’espectacular carrera que ha fet.

A Burgos, malgrat la magnífica carrera de Muñoz que guanya les dues mànigues i que la hi juga per anar a per totes, Elías es proclama campió d’Espanya matemàticament en finalitzar la primera màniga i corre el cava. La Montesa número 5 de Muñoz recupera l’aspecte de les seves “cosines” de sèrie per motius comercials i s’especula si el canvi de mecànic haurà tingut a veure amb la seva millora. Alguns malintencionats que insinuen que Fernando està acabat han de tancar la boca.

El campionat de marques es decideix en l’última prova que es disputa a Olot. Muñoz guanya i queda subcampió d’Espanya.

El 4 de novembre es disputa el II Critérium-Superprestigio de Calafat amb exhibició de motocròs. L’anterior edició havia resultat un èxit i es va decidir incloure el motocròs, amb la presència de primeres figures com Muñoz, Elías, etc. però l’afluència de públic que es cola en el circuit, trenca tanques, etc. desborda a l’organització.

El circuit artificial de motocròs presenta alguns trams d’asfalt. L’anècdota es dóna el dissabte, quan els pilots de motocròs presten les seves motos als pilots de velocitat, entre ells campions del món com Ángel Nieto o Ricardo Tormo, i el que era un joc innocent es converteix en un “pique” multitudinari que es salda amb fractura de clavícula per a Tormo i una lesió en el peu per a Ángel Nieto. Muñoz queda classificat en segona posició guanyant una màniga.

 

1979 – II Criterium Superprestigio de Calafat